09/05/2011

De Sant Sebastià a la Lluna és el títol de l’activitat que proposa el Museu del Suro de Palafrugell per commemorar el Dia Internacional dels Museus. A partir de les 10 de la nit del dissabte 14 de maig i fins a les 12 es podrà gaudir de la vista nocturna de la Torre de guaita de Sant Sebastià i participar d’una sessió d’astronomia, amb telescopi, on s’observarà la lluna i el planeta Saturn amb els seus característics anells. L’activitat es realitza amb la col·laboració dels membres de l’Associació Astronomia des de l’Empordà.

El Museu del Suro de Palafrugell també proposa dues jornades de portes obertes a dos elements d’alt valor patrimonial de Palafrugell,  al Centre d’interpretació del dipòsit modernista de Can Mario i a la Torre de guaita de Sant Sebastià de la Guarda el dissabte 14 i el dimecres 18 de maig, de 10h a 13h i de 17h a 20h.

Centre d’interpretació del dipòsit modernista de Can Mario

Al túnel que actualment dona accés a l’escala que puja al dipòsit d’aigua Modernista s’hi ha habilitat un petit centre d’interpretació que permet al visitant descobrir tots els detalls de la planificació i posterior construcció de la torre i el dipòsit i conscienciar-nos sobre la importància de l’aigua i el seu ús racional, és el que s’anomena la nova cultura de l’aigua.

Aquest és una bona ocasió per descobrir els secrets que amaga el túnel d’accés a la torre del Dipòsit modernista i gaudir a vista d’ocell, del paisatge de Palafrugell i els seus voltants a 35 metres d’alçada.

La torre amb el dipòsit d'estil modernista, situada a l’antiga fàbrica surera de Can Mario, s’ha convertit en un símbol identificador de Palafrugell.

L’any 2000, gràcies a una iniciativa popular va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional,  degut a la seva estructura i valors artístics poc comuns per aquest tipus de construccions.

És a partir del 1904 quan s’inicia la construcció de la torre amb un dipòsit d’aigua per poder assegurar l’abastament d’aigua de forma regular i amb suficient pressió necessaris per als processos de producció de la fàbrica de Can Mario.

El disseny del dipòsit és obra de l’arquitecte modernista General Guitart i Lostalo Es tracta d’una construcció formada per l’estructura metàl·lica, el dipòsit de xapa i els complements que li donen l’ús secundari d’espai de guaita, així com els components que encara en resten del seu antic ús industrial. Destaca la seva part decorativa basada principalment en un espectacular treball de forja, des de la barana de l’escala, que accedeix a la part superior del dipòsit i que puja en espiral voltant el cos central de rajol, fins el coronament superior. També és remarcable l’elegant distribució dels tirants de ferro que li donen un aspecte molt poc comú en aquest tipus de construccions. La construcció de la torre s’encarregà a l’empresa barcelonina de Juan Torres, un arquitecte molt interessat en les construccions metàl·liques, que en el segle XIX es començaven a utilitzar com un element estètic i estructural.

Torre de guaita de Sant Sebastià de la Guarda

Aquesta torre tenia com a funció vigilar la zona costanera per tal de protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates, molt freqüents durant els segles XV i XVI. És per això que es va construir en un lloc estratègic (dalt d’un penya-segat, a 165 m d’alçada) des d’on es pogués divisar una àmplia franja marítima. Al llarg dels més de 550 anys d’història de l’edifici, s’hi han fet diferents reformes, al 1441 es va autoritzar el seu ús com a ermita,  aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular, en semicercle (absis) de la banda est i recta de la banda oest, també s’ha modificat  obertures, s’han millorat els accessos entre les plantes i els paviments. Tot i això, conserva molt bé l’ambient original.

A la torre de guaita podreu, a més a més de visitar el seu interior i gaudir de les magnífiques vistes de la seva terrassa, retornar als paisatges i formes de vida de la Costa Brava des de finals del segle XIX fins la primera meitat del segle XX gràcies a l’exposició: “Quatre Fotògraf Empordanesos” Jaume Ferrer, Joan Bonany, Moisès Dalmau i Pere Palahí. La mostra, està basada en el llibre editat el 2007 per Edicions Baix Empordà “Àlbum de records” (actualment exhaurit).

Per qualsevol dubte o aclariment

Museu del Suro C. Tarongeta, 31 17200 Palafrugell. Tel. 972 30 78 25

www.museudelsuro.cat

---

Comparteix això a les teves xarxes socials