Un llibre recull la Guerra de Successió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell
L’Ajuntament de Palafrugell i l’Institut d’Estudis del Baix Empordà han editat La Guerra de Successió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell. Una lectura història, escrit per l’historiador Jordi Turró. Aquest treball ha estat publicat en forma de separata del volum 33 dels Estudis del Baix Empordà, que ha estat coordinat editorialment per Xavier Rocas.
La presentació del llibre ha tingut lloc a l’auditori del Museu del Suro amb la intervenció de Teresa Solé, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. També hi han participat a l’acte, l’autor Jordi Turró, la regidora Judit Zaragoza i Xavier Rocas, alcalde accidental de Palafrugell.
El llibre recull documentació municipal i notarial proposant una interpretació sobre l’aplicació de la repressió borbònica a Palafrugell durant la Guerra de Successió i la introducció posterior del règim borbònic: prestacions gratuïtes, requisa de collites, manteniment de l’exèrcit d’ocupació i una nova fiscalitat. L’article es clou amb algunes reflexions sobre la imposició de l’ajuntament borbònic a Palafrugell.
Fins a l’ocupació borbònica de 1710 Palafrugell va quedar situat a la línia defensiva de les tropes de l’arxiduc Carles i va canviar de mans diverses vegades; per tant, va estar sotmès a la fiscalitat de guerra dels dos exèrcits. Les tropes austriacistes van estar albergades al municipi, com a mínim, en dues ocasions. D’una banda, el 21 de març de 1708 un nombre indeterminat de tropes alemanyes estaven allotjades a la vila i el 1709, segons Ramir Medir, diversos membres de la cavalleria palatina s’hi trobaven acampades. En aquest darrer episodi, la universitat va contribuir al manteniment del regiment, perquè va comprar farratge a diversos veïns a qui el comú va pagar dos sous i sis diners per quintar.
La contribució dels jurats i dels veïns de Palafrugell en l’etapa que transcorre fins al sotmetiment borbònic, caracteritzada per un teòric control austriacista, es va materialitzar en el manteniment puntual d’alguns regiments i en la prestació de bagatges per a les tropes de l’arxiduc. Ara bé, cal ressaltar que segons les cartes que rebien els jurats de la universitat, la majoria d’aquests bagatges que ordenaven les autoritats austriacistes eren remunerats, en contrast amb el que s’esdevindrà a partir de l’hivern de 1711, quan els borbònics exigiran impostos, allotjaments i transports amb amenaces i coaccions. Per exemple, el 13 de desembre del 1709, abans de l’ocupació borbònica, s’ordenava als jurats i veïns de Palafrugell anar a Sant Feliu de Guíxols, carregar el blat emmagatzemat a les botigues del port i transportar-lo a Girona per poder fer farina i pa per a les tropes aquarterades a l’Empordà. Les autoritats austriacistes gironines reclamaven, en concret, el transport de cent cinquanta quarteres de blat a canvi d’una compensació econòmica.
L’ocupació borbònica de Palafrugell va suposar, amb força probabilitat, i malgrat l’escassa documentació conservada, una pressió angoixant per als seus habitants, en forma d’allotjaments i contribucions extraordinàries.