El Museu del Suro acosta la pela del suro a la gent realitzant demostracions en espais urbans
Amb l’ànim de difondre la tasca de la pela del suro, d’una manera lúdica i a l’abast de tothom, el Museu del Suro de Palafrugell organitza unes demostracions dins del mateix municipi. La primera activitat es farà dins la vila (el 14 de juliol a les 10.30h, en una sureda urbana al carrer Vista Alegre, sota el Molí de Vent) se’n faran dues més a Calella (28 de juliol i 11 d’agost a les 10.30h. a l’avda. Baldomer Gili, cantonada carrer Costa dels Tarongers) i la darrera es portarà a terme a Llofriu (el 18 d’agost, iniciada amb una passejada des de Palafrugell fins a Llofriu. A les 9.30h , amb sortida a l’avda. de la Generalitat, davant l’antiga Oficina de Turisme).
Viquimarató a l’entorn de les dones que tenen un carrer dedicat a Palafrugell
L'Arxiu Municipal va acollir la primera Viquimarató entorn de les dones que tenen un carrer a Palafrugell. Amb aquesta activitat s’ha millorat la presència de la dona a la Viquipèdia, ampliant o creant articles d’una cinquantena de dones que tenen un carrer dedicat a Palafrugell. Durant l'activitat es va comptar amb el suport de dos voluntaris de l'Associació Amical Viquipèdia que van resoldre tots els dubtes tècnics als participants. Aquesta és una associació de viquipedistes, integrada per col·laboradors dels diferents projectes germans de Wikimedia en català i simpatitzants del projecte, constituïda legalment com a associació sense ànim de lucre.
Fan donació a l’Arxiu Municipal d’un plànol del segle XVIII del projecte d’acabament del campanar de l’església parroquial
La família Santaló ha fet lliurament a l’Arxiu Municipal d’un plànol del segle XVIII del projecte d’acabament del campanar de l’església parroquial de Sant Martí de Palafrugell, que no es va arribar a realitzar. Aquest document és un llegat de Carme Santaló, que va morir recentment.
El plànol va ser realitzat pel “mestre de cases de La Bisbal” Joan Ranté i contemplava l’acabament definitiu del campanar que restava en aquell moment , i resta encara avui en dia, inacabat. El projecte preveia un criteri continuista de l’obra per rematar les pilastres ja construïdes amb arcades que sostindrien un segon nivell, amb l’aparició d’una cornisa de grans dimensions, rematada amb una cúpula de ceràmica.